Avui fa un més que ens vas deixar, un mes des que el món va semblar aturar-se, un mes de por, un mes de plor. Un mes desitjant que no sigui veritat, que no hagis marxat per sempre, que puguis tornar i et pugui abraçar. Que la felicitat em torni a atrapar.
Un mes preguntant-me per què ha passat. Un mes recordant com t'he estimat, i com hem perdut tot el que havíem somiat.
Desitjaria que fossis aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada